Pràctica 3

La finalitat d'aquesta pràctica és observar les diferents dificultats que té un nen alhora de prendre una decisió davant d'un concepte que li provoca dubte.

1-

En primer lloc varem escollir un nen que té 10 anys i 7 mesos i li varem començar a fer diverses proves per tal de veure quina era la seva capacitat de raonament.

LA CONSERVACIÓ DE LA SUBSTÀNCIA

El nen compren el principi d'identitat. Sap que la quantitat de plastilina és la mateixa tot i que tingui formes diferents. A més, entén el principi de reversibilitat: sap que es poden tornar a convertir en una bola, recuperant la forma original. També entén que la bola i el xurro pot adoptar formes variades, és a dir, poden ser més llargues o més amples segons la manipulació que fem nosaltres de l'objecte.

CONSERVACIÓ DEL PES

El nen creu que la quantitat de la matèria no ha variat però el seu pes sí. Diu que com més volum de matèria hi hagi més pes tindrà l'objecte, per tant, no raona que la mateixa quantitat pugui adoptar formes diferents mantenint el pes. És a dir, és un procés que li provoca confusió i al mateix temps no el deixa raonar correctament perquè un cop dita la seva teoria se li formula la pregunta a la inversa i ell es planteja en més d'una ocasió qui té raó.

CONSERVACIÓ DE LA LONGITUD

El nen és capaç de deduir que la palleta té la mateixa longitud tot i adelantar-la una mica més que l’altra. No es centra només en la col·locació de les palletes, sinó en l’objecte en sí i per tant, el nen ens dóna a entendre, després d’un raonament hipotètic – deductiu, que coneix perfectament el concepte de longitud i per això no s’equivoca quan ens dóna la seva resposta.

CLASSIFICACIÓ DE FORMES

El nen ha agrupat les peces per forma i colors. No ha tingut en compte la mida que tenien cada una de les peces.

           Interpretació del nen

El nen ha sabut ordenar les peces correctament tenint em compte la forma, agrupant així quadrats, rodones i triangles. A més, les ha agrupat per colors (quadrats blaus, rodones vermelles...).

D’altre banda ha ignorat la mida de cada una de les peces, fent constància de la seva concentració en els aspectes específics i concrets per al nen com la forma i el color, i ignorant la mida.

QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ

El nen no té cap complicació en diferenciar els kiwis de les pomes i aquests, de la fruita. Sap raonar correctament que ambdós aliments són fruita.

El nen, presenta molta atenció quan se li presenten diferents preguntes i a la vegada, quan se li planteja que un nen el dia abans havia contestat lo contrari a la seva resposta ell afirma i amb seguretat que la seva és la correcta.

 

2-

Un cop analitzades les diferents proves del nostre nen, explicarem breument l’evolució que es dona en un infant a mesura que va creixent.

          7 anys

El nen veu dues boles de plastilina iguals però quan li canvien la forma el nen automàticament també diu que li han canviat el volum. A més, diu que la bola blanca és la més gran i els que varen realitzar aquestes proves han deduït que va decantar-se per aquesta decisió pel simple motiu que el color acostuma a donar una sensació d’augment..

A la vegada quan fa un xurro el nen creu que n’hi ha un que pesa més que l’altre però quan se li planteja la pregunta que un nen va respondre el contrari que ell ha dit el nen comença a dubtar i arribar a la conclusió que qui té raó és l’altre nen. Per tant, podem dir que aquest, no és capaç de pensar que ambdós volums són el mateix.

Amb la prova de les palletes, el nen quan en veu una de més avançada automàticament diu que la que es troba més endavant és més llarga, per tant no veu que les dues són iguals.

Amb la prova de les figures, les ajuntes basant-se amb la forma i ho feia amb força seguretat a més va escollir ell el criteri de com fer-ho.

Amb la prova de les fruites el nen no distingeix que tan les fruites com els caquis són el mateix i per tant diu que hi ha més mandarines que no pas fruita.

          8 anys

En veure les dues boles el nen diu que no són iguals. Aquest fet li provocava no poder saber quina era la bola que pesava més ni quina era la més gran. En fer el xurro també li va suposar una dificultat alhora de decidir perquè se li havia creat una confusió i per tant no ho sabia. Per altre banda, el nen diu que el pes es el mateix perquè per molt que transformin aquell material el seu pes sempre és el mateix però al dir-li que un nen havia dit lo contrari a ell, el nen torna a confondre’s i diu que qui té raó és l’altre.

Amb la prova de les figures el nen va ajuntar-les a partir de la forma i el color. Totes aquelles peces que li van quedar separades les va ajuntar amb un altre grup ja que no tenien parella.

Amb la prova de les fruites el nen va fer un raonament correcte i tot i dir-li que un nen havia dit que hi havia més mandarines que fruites ell va deduir que no, perquè les fruites i els caquis són fruites tot.

Analitzant dos nens més de la mateixa edat els resultats han sortit diferents.

SEGON NEN:

Plastilina: diu que hi ha el mateix pes i la mateixa grandària.

Palletes: diu que la llargada no varia perquè no es tallen aquestes i a la vegada afirma que la resposta de l’altre nen que respon al contrari a ell és tontet perquè el nen ho té molt clar que la resposta bona és la seva.

Ordenació de les figures: ho fa basant-se amb el color i la forma. A més ho va fer amb tres columnes: 1: més gran 2: mitjana 3: petites.

Fruites: el nen va dir que tot eren fruites però aquesta pregunta se li va haver de formular més d’una vegada perquè no ho acabava d’entendre.

TERCER NEN:

Plastilina: diu que hi ha la mateixa quantitat però quan es fa el xurro diu que on n’hi ha més és al xurro. Tot i així diu que si la plastilina torna a convertir-se en dues boles el pes llavors ja serà homogeni..

Palletes: no cau en la trampa i diu que són igual les dues i tot i dir-li que un nen havia contestat diferent a ell, continua defensant la seva resposta.

          9 anys

El nen afirma que el xurro és més petit que l’esfera però que si aquesta torna al seu estat inicial llavors ja són iguals. Tot i pensar això quan se li diu que un altre nen havia contestat el contrari a ell, se’n adona que qui té raó és l’altre i arregla la resposta però comenta que creia prèviament amb la seva resposta.

Pel que fa la prova de les palletes el nen diu que són iguals tant si estan paral·lelament com si es troba una més endavant que l’altre. N’està completament segur perquè ho comprova quan se li presenta la pregunta que diu el contrari del què ha dit ell.

Pel que fa la prova de les figures el nen es basa només amb el color i les ordena basant-se amb aquests (blau, vermell,groc). Finalment, pel que fa la fruita el nen diu que hi ha més fruites que no pas mandarines. Ho dedueix a partir dels conceptes que ja té assolits i a més fa la suma per comprova que 5 mandarines més 3 caquis (que relaciona que també és fruita) donen 8 i que per tant hi ha més fruita que mandarines.

          11 anys

Amb seguretat afirma que hi ha el mateix pes de plastilina tan si és un xurro com una esfera i creu que qui té raó és ell i que l’altre nen s’equivoca. Pel que fa les palletes ell creu que ambdues tenen la mateixa llargada ja que coneix perfectament el concepte de longitud. Pel que fa la fruita va dir primerament que hi havia més mandarines que fruites però en plantejar-li la pregunta que un nen havia dit que hi havia més fruita que mandarines ell va veure que s’havia equivocat i va modificar la seva resposta. Finalment, les figures les va ordenar a partir de la forma de més gran a més petit.

A continuació proporcionem uns vídeos amb cada una de les práctiques realitzades pel nen:

Conservació del pes.

Quantificació de la inclusió

Conservació de la substància

Conservació del pes

Prova de la classificació

3-

Piaget divideix les etapes del desenvolupament cognitiu durant la infància en tres períodes evolutius:

1. Període sensoriomotriu.(0-2)
2. Període de pensament preoperacional (2-7)
3. Període de les operacions concretes (7-12)
4. Etapa de les operacions formals (12-…)

- Període sensoriomotriu: és el primer període, que va des de els 0 als 2 anys i es caracteritza per una sèrie d'exercicis que té el nen a causa del reflexes, on les reaccions del nen estan lligades amb el seu instint, com per exemple l’alimentació. Amb aquest període apareixen els primer hàbits fonamentals de la vida. Es divideix en 6 subestadis:

o Subestadi 1: Reflexes innats. 0-1 mes.
o Subestadi 2: Reaccions circulars primàries. 1r-4rt mes.
o Subestadi 3: Reaccions circulars secundàries. 4rt – 8è mes.
o Subestadi 4: Coordinació de les reaccions circulars secundàries. 8-12 mesos
o Subestadi 5: Reaccions circulars terciàries. 12-18 mesos.
o Subestadi 6: Inici del pensament. 18-2 anys.

- Període de pensament preoperacional: Aquest període va dels 2 als 7 anys. El nen comença a consolidar el llenguatge, i amb aquest, es pot observar un procés tant en el pensament com en el comportament social i emocional del nen. A més, el nen passa de la intel•ligència pràctica a l’ intel•ligència representativa, basada en accions internes i simbòliques mitjançant imatges, conceptes,etc.

L’etapa preoperacional es caracteritza per:

o Centració o concentració: centra l’atenció en un aspecte concret i ignora la resta.

o Conservació: no compren que la quantitat no té res a veure amb la col•locació o aparença física del objecte.

o Transformació: només son capaços de veure els estats d’un material, no la seva transformació.

o Irreversibilitat: No tenen la possibilitat de tornar al punt de partida.

o Egocentrisme: Incapacitat per prendre la perspectiva dels altres.

o Intuïtiu: Sense lògica torben resposta a tot.

o Animisme: Tot el que existeix té algun tipus de consciència.

o Artificialisme: Els fenòmens naturals són creats per l’esser humà.

o Realisme: Confusió entre signe i significat.

o Classificacions: Dificultats en la classificació d’objectes.


- Període de les operacions concretes:

Etapa que va dels 7 als 11 anys. Podríem dir que és l’etapa que engloba l’educació primària. Es caracteritza per la evolució i el desenvolupament de la intel•ligència representativa, per tant la intel•ligència segueix un procediment progressiu fins arribar a una gran adaptació d’aquesta. És en aquesta etapa on el pensament adquireix mobilitat, coherència i estabilitat.

Piaget distingeix en aquesta etapa les operacions següents:

o Al voltant dels 6/7 anys adquireix la capacitat de conservar quantitats numèriques, longituds i volums líquids.

o Al voltant de 7/8 anys en nen desenvolupa la capacitat de conservar materials.

o Als 9/10 anys el nen accedeix a l’últim pas de la noció de conservació: la conservació de les superfícies.

Per últim, l’etapa de les operacions formals: A partir dels 12 anys, el pensament concret evoluciona a un pensament hipotetic-deductiu o formal, això significa que el nen serà capaç de deduir les conclusions que podrà extreure de hipòtesis i no solament de la observació real. Comença a ser possible els operacions lògiques transformades en idees sense el suport de l’experiència.

L’arribada de les operacions suposa per a Piaget una senyal en el desenvolupament cognitiu. Quan els nens les obtenen, la seva manera de raonar sobre la realitat comença a ser més similar a la d’un adult que no pas a la dels infants. Aquest nou model de pensar sobre la realitat comença al voltant dels 7 anys i dura fins als 11, aproximadament amb l’arribada del pensament formal.

Piaget considerava el desenvolupament de la noció de conservació com l’avenç més important de l’etapa de les operacions concretes. Es tracta de comprovar que els nens són capaços de donar-se compte de que la quantitat, la matèria, longitud, volum o pes no varien quan es fan transformacions en els objectes sense treure ni afegir res.

Des de la teoria piagetana es considera que l’adquisició de la noció de conservació és el millor indicador de que un nen ha passat del període preoperacional al període de les operacions concretes.

IMPLICACIONS EDUCATIVES DE LA TEORÍA DE PIAGET
Un dels aspectes que cal tenir en compte quan parlem de les implicacions educatives de Piaget és que, per a ell, l’educació té l’objectiu de afavorir en el nen un creixement tan intel•lectual, social com afectiu. Totes aquestes finalitats també han de tenir en compte que, aquest desenvolupament és el resultat de uns processos naturals evolutius, es a dir, cal tenir en compte els aspectes innats que el nen tindrà.

Per tant, les implicacions educatives hauran d’adaptar-se i esquematitzar-se de manera que afavoreixin la construcció personal del nen, a través de les quals, alhora, evoluciona el creixement.
Per tant, per tal d’aprendre el nen haurà d’implicar-se en activitats adequades que s’adaptin al seu nivell. Aquesta aplicació no significa que el nen hagi de aprendre per si mateix, al contrari, Piaget recolza les interaccions socials.

Els principis que Piaget té sobre l’aprenentatge son els següents:

• A part de estar centrats en els alumnes, els objectius pedagògics també han de tenir presents les activitats dels alumnes.

• Els continguts no són la finalitat, sinó que, aquests són un instrument que ajudarà al alumne en el seu desenvolupament evolutiu natural.

• La primacia del mètode de descobriment és el principi basic de la metodologia de Piaget.

• L’aprenentatge és un procés constructiu intern, de reorganització cognitiva, que depèn del nivell de desenvolupament del alumne.

• Els conflictes cognitius o contradiccions cognitives són fets importants per tal de que es desenvolupament del aprenentatge es dui a terme correctament.
• A mes a mes, com hem dit abans, la interacció amb l’àmbit social afavoreix l’aprenentatge del alumne.

• L’experiència física és un fet important que pren consciència de la realitat que facilita la solució de problemes i ajuda a impulsar l’aprenentatge.

• Les experiències de l’aprenentatge han d’estrucuturar-se d’una manera ordenada, donant mes importància a la cooperació, la col•laboració i l’ intercanvi de punts de vista per a la recerca del coneixement.


Com a conclusió podem dir que el docent alhora de impulsar l’ensenyament als alumnes ha de tenir en compte una sèrie de coneixement com per exemple saber diferenciar que cada alumne té unes necessitats especifiques que poden ser socials, motrius o cognitius, que caldrà potenciar i treballar per a que el seu desenvolupament no presenti cap problema en el futur. L’error de molts docents es confiar en els materials pedagògics i didàctics per la intervenció educativa en l’aula.