ACTIVITAT 2 - Evolució de l'expressió gràfica: el dibuix i l'escriptura

 
REALITZACIÓ DEL DIBUIX I EL TEXT

La nena que nosaltres hem escollit per a realitzar la pràctica 2 té 9 anys apunt de fer-ne 10 (9 anys i 11 mesos) i està cursant 4t de primària.

La finalitat d'aquesta pràctica era descobrir quina era l'evolució dels nens entre 6 i 12 anys a l'hora de fer un dibuix o una petita història.

A l'Alba se li va demanar que dibuixés una figura humana i a continuació que escrivís una petita història en relació al dibuix previ.

En primer lloc, l'Alba va dibuixar una nena on hi havia les parts següents del cos: el cap, uns ulls però sense cap mena de detall, és a dir, sense celles, pupil·les i pestanyes, un nas fet en forma d'angle i que per tant, no hi constaven els forats del nas, les orelles, el cabell, el coll, els braços, que estaven units correctament al cos i també mirant cap a baix, les mans, les cames i els peus. Tot i que el dibuix estava força complert no hi havia la boca amb els seus llavis corresponents sinó que, hi havia una petita línia corbada, els colzes i els genolls tampoc estaven presents.

A l'hora de dibuixar una figura humana, l’Alba tenia clar com era, però les proporcions no van ser adoptades correctament ja que va fer unes cames molt llargues i un cos molt petit, alhora, va dibuixar unes mans però en comptes de fer-ho em els dits corresponents (5) va fer-ho amb 4. Cal dir per això que el dibuix va se complementat amb diverses peces de roba i fins i tot amb complements extres com seria el cinturó i les ulleres.

A banda d'això, el dibuix va ser fet amb unes dimensions molt petites, fet doncs, que no concordaven amb la mida del suport, per altre banda, creiem que va intentar donar un cert protagonisme a la nena ja que la va situar al centre del foli (a la part baixa per això).

Cal destacar també, que l'Alba va tardar força estona en realitzar el dibuix, per aquest motiu, el resultat fou un dibuix de línia sense cap tipus de color. Tot i així, creiem que coneix perfectament totes les parts del cos en detall però que en el dibuix no ho plasma correctament.

En segon lloc, l’Alba va fer una petit text on explicava qui era la nena que havia dibuixat primerament.

El tipus d’escriptura que utilitza no és lletra lligada ni tampoc de màquina, és a dir, combina els dos tipus.

Generalment l’escriptura és correcte ja que els traços, especialment de les lletres T,D,Q, són força rectes i no corbats i a la vegada no presenten llaços.

L’angulació dels arcs de les lletres m,n,ñ,v,w són correctes i comença les lletres en sentit oposat al moviment circular antihorari. El text en general s’entén bé, per tant, podem dir que, les formes són força perfectes i la mida d’aquestes és força regular.

També, les paraules que contenen les lletres b,d,f,k,l,ll,g,j,p,q,y,z no tenen ni el pal mol llarg ni molt curt, sinó correcte. L’espai entre paraula i paraula o lletra i lletra és el correcte, ni molt excessiu ni molt junt. Les lletres no pugen i baixen de manera desmesurada però si que les paraules en sí, tenen tendència a pujar. Les lletres en general no tenen tendència a inclinar-se cap a la dreta o cap a l’esquerra ni tampoc té un traç tremolós però si cal dir, que exerceix una pressió gràfica excessiva i, també, destacar les faltes d’ortografia i els punts, ja que, fa faltes amb la a i la e i amb la b i la v. Els punts i comes els utilitza poques vegades.

El text el finalitza posant amb lletres majúscules la paraula FINAL i a baix a l’extrem dret, firma amb el seu nom.

Tot i ser un text curt i em força sentit, en algun punt es perd i creiem que és també perquè no utilitza signes ortogràfics, un altre motiu podria ser que, tot i mantenir la distància entre les paraules, entre frase i frase està tot molt junt. Tot i així, l’Alba respecte els marges del paper.

Ambdues activitats, l’Alba va utilitzar la mà dreta i el temps dedicat per a cada activitat fou 10 minuts pel dibuix i 13 pel text.

Pel que fa les nostres observacions, creiem que per ser una nena de nou anys, escriu i dibuixa força bé tot i tenir petits errors que potser hauria de començar a evitar, com són les faltes amb la b i la v. Tot i així, l’evolució que deu haver generat aquesta nena des dels sis anys, per exemple, a ara, és l’apropiada.

CARACTERÍSTIQUES D'AQUESTS AMB DIFERENTS GRUPS D'EDATS:

- Dels 6 als 7 anys:

           

            6 anys

Dibuix:

- el nen és petit en proporció al paper

- no hi ha res bidimensional

- apretava el llapis a l’hora de dibuixar

- els ulls els dibuixava amb pupiles, pestanyes…

- les mans amb els dits

- cabell amb pèls

- boca sense llavis, dents

- cames molt primes que a diferència del cos ho són massa

- nas rodó amb els seus forats

- dibuixa el nen content

- els I fa indumentària com pantalons, sabates…

- no marca músculs del cos ni tampoc els genolls ni els colzes

Escriptura:

-          no sabia escriure gaire

-          apretava molt el llapis

-          dubtava a l’hora d’escriure

-          feia frases sense sentit

-          no posava punts, comes, accents…

-          tenia tendència a baixar a l’hora d’escriure

-          era dretà

-          les lletres estaven inclinades a l’esquerra

-          les lletres eren de diferent mida

           

            7 anys

Dibuix:

            - va dibuixar un tigre (gat) i un ós

            - dibuixa detalls

            - utilitza la perspectiva de les potes

            - uneix el terra amb els animals, l’arbre…

            - els hi dibuixa el nas, ulls…

            - apreta a l’hora de pintar

            - repassa el contorn del dibuix.

Escriptura:

            - Escriu recta

            - la dimensió de la lletra és igual

            - Escriu la data

            - fica punts i comes

            - ús de regles d’ortografia

            - té imaginació per a inventar-se una història

- Dels 8 als 9 anys:

            8 anys

Dibuix:

            - cap desproporcionat

            - dibuixa els detalls (dents, collars…)

            - nena petita

            - utilitza diferents colors

Escriptura:

            - és una història d’una princesa (bona I dolenta) I d’un príncep

            - el títol l’ha fet de diferent color

            - fa ús de les normes ortogràfiques, utilitza accents, comes, punts..

            - fa servir tant lletres majúscules com minúscules

            - la lletra que utilitza és lligada

            - el pal de la lletra t és troba a baix

            - té una lletra regular

            9 anys

Dibuix:           

            - ocupa tota la fulla

            - només ja fet tres dits i petits

            - ulls sense pupil·les, celles ni pestanyes

            - boca somrient però sense dents

            - mans petites

            - ha fet una samarreta, pantalons i les bambes amb llaços

Escriptura:

           

            - fa lletra lligada

            - utilitza paraules correctes i apropiades per l’edat

            - posa accents correctes (no moltes faltes ortogràfiques)

            - història simple i real

            - utilitza punts, comes i onomatopeies

            - signa amb el nom i l’edat (anys i mesos que té)

- Dels 10 als 11 anys:

            10 anys

Dibuix:

           

-          dibuix molt petit

-          fa el dibuix centrat però a la part baixa del full

-          apreta molt

-          no fa els detalls de la cara

-          hi posa complements com les ulleres, el cinturó…

-          fa quatre dits a les mans

-          intenta fer el perfil dels peus

-          en general és molt estereotipat

Escriptura:

           

-          és una història breu

-          les paraules tendeixen a anar amunt

-          no fa lletra lligada, més aviat de màquina, però combina les dues

-          no utilitzava amb freqüència punts, comes…

-          la lletra era entenedora

            11 anys

Dibuix:

-          està força proporcionat però amb el cap gran

-          el cap simula el Goku

-          fa les cames cap a una direcció i els peus cap a l’altre

-          fa les orelles, els ulls amb les pupiles però no fa més detalls

-          les mans són petites

-          el cap el va dibuixar fluix però la resta molt fort

Escriptura:

-          no utilitza un tipus d lletra en concret, combina la lligada i majúscula

-          fa força faltes d’ortografia

-          Escriu recte

-          Fa una història breu i simple

-          Fa dos punts grans

Un cop analitzades les diferents edats i els diferents punts més importants que s’han de tenir per poder comparar dibuixos i textos de diferents edats, hem arribat a la conclusió que l’evolució que fa un nen des dels sis anys als onze, és un salt molt gran. És veritat que aquest canvi seria més factible si es portés a terme em la mateixa persona ja que no tots els éssers humans tenim la mateixa capacitat però tot i així hem pogut comprovar per exemple, que a un nen de sis anys li resulta difícil escriure, en canvi, a un de nou ja li és més fàcil i a un de onze encara més. Que, a mesura que es va creixent, el nen sap i coneix millor les proporcions del cos humà i cada vegada assoleix més el concepte de que, per exemple, un ull no és només una rodona sinó que hi ha pestanyes, pupil·les, etc que envolten aquest.

Un altre punt que es veu clara l’evolució, és quan s’escriu. Un nen de sis, set anys, ho farà amb més dificultat i segurament tindrà tendència a anar amunt o avall, també utilitzarà només un tipus de lletra, en canvi, un nen de deu, onze anys, ja li resultarà més fàcil fer un text i, a més, serà capaç de fer-ho mínimament recta i a la vegada, combinar dos tipus de lletra (minúscula i majúscula)

Que podem extreure d’un dibuix infantil (pregunta 2)

És molt important el significat dels dibuixos que fan els nens i sobretot ens sorprèn com d’un dibuix els hi pot venir tanta imaginació, ja que el dibuix es una activitat que sorgeix de forma espontània. Al principi, els més petits fan dibuixos no gaire definits però a mesura que es van fent grans cada vegada el defineixen més i són més complerts i elaborats.
A partir del dibuix podem obtenir avantatges en el desenvolupament de la persona com: la psicomotricitat, la base per a l’escriptura i la lectura, la creativitat i la expressivitat en general, la confiança en si mateix, les connexions neurals i crear altres de noves, la maduració emocional, intel•lectual i psicomotriu i la formació de la personalitat.

Els nens passen per diferents etapes a l’hora de realitzar el dibuix: primer hi ha el dibuix descontrolat, que es dona amb els nens de 2 anys ja que el nen, el que dibuixa no té massa sentit perquè és massa petit, després hi ha el dibuix controlat, que el nen descobreix que hi ha vinculació amb els seus moviments, això passa al voltant dels 3 anys, hi ha el dibuix amb nom que és una etapa molt important per al desenvolupament del nen, ja que el nen comença a posar noms als seus dibuixos i per últim, hi ha els dibuixos pre-esquemàtics que ho fan els nens entre 4 i 7 anys.

Creiem que va molt bé fer dibuixar als nens, perquè a vegades els hi costa expressar el que senten i a partir del dibuix es poden sentir millor, i això és posa en pràctica en moltes teràpies psicològiques.

És difícil poder interpretar un dibuix d’un nen, per això hi ha diferents maneres d’interpretar-los i també uns factors que s’han de tenir en compte, com ara el context del dibuixant, la situació familiar, social i la seva història personal.

Per suposat, hem de tenir en compte que un dibuix pot aclarir-nos moltes coses però hem de tenir clar que no ens donarà la solució total i completa de un problema.
Les pautes d’interpretació que es podrien seguir serien com ara, la posició del dibuix: si fa el dibuix a l’esquerra està relacionat amb el passat, en canvi, si ho fa a la dreta està relacionat amb el futur i la seva forma de veure-ho, i a la part superior es relacionen els dibuixos amb l’intel·lecte, els desitjos per conèixer i descobrir coses noves,etc.

La pressió utilitzada per a realitzar el dibuix ens indica la quantitat de entusiasme i voluntat que el nen demostra.

Els colors també ens indiquen moltes coses:

- El groc: simbolitza la llum del sol, representa alegria, la felicitat, intel•ligència i energia.

- El vermell: es el foc i el de la sang, i s’associa al perill, la guerra, l’energia, la fortalesa...

- El taronja: combina l’energia del vermell amb la felicitat del groc i s’associa la alegria, el sol brillant i el tròpic. Representa l’entusiasme, felicitat, atracció, creativitat...

- El blau: es el color del cel i del mar, i s’associa amb l’estabilitat i la profunditat. Representa lleialtat, confiança, intel•ligència...

- El verd: es el color de la naturalesa per excel•lència. Representa harmonia, creixement, fertilitat...

- El negre: representa el poder, la elegància, la formalitat, la mort i el misteri.

- El lila: aporta estabilitat del blau i la energia del vermell i s’associa a la realitat i simbolitza poder, noblesa i ambició.

Pregunta 3

En la infància l’art és fonamentalment un medi d’expressió. Els nens i nenes són sers en constant canvi i la representació gràfica que realitzen no és més que el llenguatge del seu pensament. A mesura que van creixent van percebent el món de manera diferent, pel que la manera d’expressar la seva realitat va canviant. S’expressen de forma directament proporcional al seu desenvolupament.

En els dibuixos d’un nen podem observar i captar en quina cultura es troba, quina classe o estatus familiar té i quina educació ha tingut. Per exemple, un nen de l’Índia d’una família de classe baixa dibuixarà molt diferent que un nen d’Estats Units d’una família de classe alta.
El paper que hauria de jugar el mestre és estimular els nens per a que s’identifiquin amb les seves pròpies experiències, i per a que desenvolupin els conceptes que expressen els seus sentiments, les seves emocions i la seva pròpia sensibilitat estètica.

A través de l’escolarització i, especialment de l’aprenentatge de l’escriptura, certes estratègies gràfiques comencen a ser dominants segons les cultures. Començar a dibuixar des de l’esquerra a la dreta o vic eversa, i des de dalt cap a baix, depenent bastant del tipus de normes dominants en l’escriptura.

L’educació en general hauria de tractar d’estimular als alumnes perquè s’identifiquessin amb les seves pròpies experiències i perquè desenvolupin els conceptes que expressen els seus sentiments, emocions i la seva pròpia sensibilitat estètica.

Aquests factors, per tant, tenen moltíssima influència en el desenvolupament gràfic, ja que si el nen no ha gaudit d’una bona educació es veurà greument afectat, i l’educació que el nen obté depèn molt de la seva família, cultura i escola.

L’educador de plàstica hauria de comprendre que el que realment important no és aconseguir que el nen aprengui les respostes que satisfacin als adults, sinó que aconsegueixi la seva pròpia resposta. El provés de creació involucra la incorporació del jo a la creativitat que es realitza. L’expressió del sí mateix, anomenada autoexpressio, no significa que hagi d’expressar un conjunt d’emocions descontrolades a l’hora de construir formes, sinó que dóna una sortida als sentiments i pensaments de l’individu, segons el determinat nivell de desenvolupant o moment de la seva vida.