En aquest vídeo es feia un experiment amb nens de primària per tal d’ensenyar-los-hi els valors de la tolerància, la no discriminació i el respecte cap als altres encara que no siguin del mateix color de pell.
L’experiment consistia en posar com a preferent o superior el grup de nens i nenes que tinguessin els ulls d’un determinat color.
1- Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?
En el primer cas, per exemple, la professora plantejava com a grup superior aquelles persones que tenien els ulls blaus, mentre que les que tenien els ulls marrons eren els inferiors i descriminats.
Aquests, pel sol fet tenir aquesta característica –totalment insignificant -, tenien unes prioritats envers els altres, com per exemple tenir més minuts d’esbarjo, o beure de manera normal a la font, etc. Els altres, però, es sentien discriminats pels seus propis companys, cosa que al mateix els decepcionava i deprimia bastant, ja que els superiors semblava que no tinguessin massa miraments a l’hora de no discriminar als altres.
2- Què passava quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat descriminats negativament passen a ocupar la posició superior?
Passat un dia, canviaven els papers: els que tenien els ulls blaus passaven a ser els inferiors, mentre que els marrons eren els superiors. D’aquesta manera s’establia un canvi de rol que feia sentir als discriminats més poderosos, i als que havien estat millors se’ls feia sentir com els seus companys d’ulls marrons.
3- Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?
Quan tots aquests alumnes van ser sotmesos a les situacions vivencials de discriminació, cap d’ells se n’adona que tots aquells companys no només són això sinó que també són amics. Aquest fet provoca que tots aquells alumnes que un dia són privilegiats i/o tenen més poder perquè tenen els ulls blaus, es posicionen per sobre dels que els tenen marrons i és per això que veiem que es crea un comportament de menyspreu d’aquests que es presenten com a millors vers els altres, és a dir, donen prioritat a la seva posició de superioritat i no donen importància a l’amistat que aquests tenen.
4- Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i després de l’experiència?
Mentre aquesta experiència està en funcionament, observem que tots aquells alumnes que estan posicionats per sobre dels altres, obtenen uns millors resultats, com seria el primer cas dels nens dels ulls blaus; ara bé quan s’intercanvien els papers, observem que passa el mateix, els dels ulls marrons estan per un nivell superior que els dels ulls blaus. Aquest fet es dóna degut a que, com que el nen/a es troba per sota d’algú millors que ells, tenen una falta de confiança i seguretat, és per això que el rendiment acadèmic baixa.
No obstant, quan aquesta experiència finalitza, ens adonem que aquest rendiment acadèmic torna a estar igual que abans, és a dir, rendeixen segons la seva capacitat i la confiança torna a està en ells.
PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL
Què recordaven i com havia influït l’experiència en el seu desenvolupament socioafectiu posterior?
Quan recordaven com es van sentir al moment de l’activitat que els hi va dir la professora, un home, explicava que es va sentir cruel, ja que no li importaven si eren amics seus o no, un altre va dir, que es va sentir com un rei, com si predominés sobre els dels ulls marrons, com si fos millor que ells i sobretot es va sentir molt feliç.
Quan van estar a l’altre grup, van sentir ràbia cap a la professora perquè els hi feia fer allò, ja que ningú li agrada que el menyspreïn, que l’odiïn, que se’n burlin o el discriminin. Es sentien desmoralitzats i humiliats.
Quan van estar a l’altre grup, van sentir ràbia cap a la professora perquè els hi feia fer allò, ja que ningú li agrada que el menyspreïn, que l’odiïn, que se’n burlin o el discriminin. Es sentien desmoralitzats i humiliats.
Va servir per canviar alguna cosa?
Si, els va fer convertir en una família millor, inclús en les seves cases perquè es dur quan un dia una persona es el teu amic i el dia següent es el teu enemic, i va fer sortir de dins tot allò que realment sents.
Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de discriminació?
Una dona explica el cas que un dia va anar a un partit de futbol i es va trobar a un amic seu que era negre, i es van abraçar i tot i va veure com hi havia gent que se’ls mirava malament. Amb aquesta dona, va dir que ella en aquell moment va sentir ràbia i que li agradaria que ells sentissin pel que nosaltres vam passar i que es donessin compte de no eren diferents.
Van aprendre molt de l’experiència i quan es troben amb alguna situació de discriminació, els hi entra ràbia com a ells els hi va entrar quan estaven a classe i eren el grup discriminat.
I tots creuen, que tothom hauria de passar per l’experiència que van passar ells, i que cada escola tindria que tenir un programa similar en els primers anys d’ensenyament.
Van aprendre molt de l’experiència i quan es troben amb alguna situació de discriminació, els hi entra ràbia com a ells els hi va entrar quan estaven a classe i eren el grup discriminat.
I tots creuen, que tothom hauria de passar per l’experiència que van passar ells, i que cada escola tindria que tenir un programa similar en els primers anys d’ensenyament.
Com es pot promoure, des de l’escola, el desenvolupament de l’empatia i d’actituds i conductes no discriminatòries?
Hi ha diverses maneres de promoure a través de l’escola, activitats que creen conductes no discriminatòries:
Apadrinar a un nen o nena d’un altre país.
Apadrina un nen o una nena amb una quantitat baixa de diners a l’any entre tots els alumnes és una activitat que fomenta l’ús de l’empatia entre els alumnes. El fet de estar amb contacte ja sigui per carta o via correu electrònic amb un infant, que aquest té unes característiques semblants a les seves pròpies, i estigui vivint una situació difícil, pot fer que l’alumne desperti un sentiment d’empatia i solidaritat envers l’infant.
Estimular a través de pel•lícules i contes.
Estimular a través de pel•lícules i contes.
Els nena i nenes estan en una època de fantasia on a través dels contes i pel•lícules entren en un món irreal. Que millor manera que aprofitar aquest recurs per poder estimular al màxim l’empatia a través dels personatges dels contes i pel•lícules.
Quan el nen miri una pel•lícula o llegeixi contes, una de les activitats a proposar és que expliqui com creu que es sent el personatge del conte o de la pel•lícula en un moment determina on el trama del conte o la pel•lícula sigui més sensible. D’aquesta manera, farem que l’infant es fiqui a la pell del personatge i visqui d’una altra manera la situació del conte o de la pel•lícula.
Quan el nen miri una pel•lícula o llegeixi contes, una de les activitats a proposar és que expliqui com creu que es sent el personatge del conte o de la pel•lícula en un moment determina on el trama del conte o la pel•lícula sigui més sensible. D’aquesta manera, farem que l’infant es fiqui a la pell del personatge i visqui d’una altra manera la situació del conte o de la pel•lícula.
La gallineta cega.
Una altra activitat que els nens i nenes poden practicar és el joc de la gallineta cega, però una mica retocat. El joc consisteix en que primer un alumne es venda els ulls i un altre company fa de guia que l’haurà d’ajudar en el trajecte que s’indiqui. Quan finalitza el joc, els infants es canvien els papers i segueixen el mateix procediment. Al acabar, tots dos posen en comú les sensacions que han viscut tant en ser el guia com en ser la gallineta cega.
Millorar la conducta no discriminatòria a través del esport.
El esport és una activitat física que fomenta moltes de les actituds que hem pogut veure en el reportatge de la pràctica 5. Amb l’esport els alumnes estableixen normes de respecte cap als companys, valors i actituds davant el joc. De vegades, el fet de practicar el esport separant el sexe masculí i el sexe femení crea barreres discriminatòries que fa encara més complicada la completa integració d’aquest àmbit dins de la societat. Es per aquesta raó que pares i professors haurien de tenir en compte que el jocs no porten cap etiqueta on fiqui “correspon al sexe masculí” o “correspon al sexe femení”. Per tant , en l’escola es interessant que el docent interactuí amb l’alumnat i varií les formes de jocs del alumnes.
Millorar la conducta no discriminatòria a través del esport.
El esport és una activitat física que fomenta moltes de les actituds que hem pogut veure en el reportatge de la pràctica 5. Amb l’esport els alumnes estableixen normes de respecte cap als companys, valors i actituds davant el joc. De vegades, el fet de practicar el esport separant el sexe masculí i el sexe femení crea barreres discriminatòries que fa encara més complicada la completa integració d’aquest àmbit dins de la societat. Es per aquesta raó que pares i professors haurien de tenir en compte que el jocs no porten cap etiqueta on fiqui “correspon al sexe masculí” o “correspon al sexe femení”. Per tant , en l’escola es interessant que el docent interactuí amb l’alumnat i varií les formes de jocs del alumnes.
Per exemple, el futbol, és catalogat com un esport pròpiament masculí, doncs una bona activitat seria jugar un partit de futbol on nois i noies estiguin barrejats entre els dos equips. I al revés, un esport catalogat com femení, com per exemple, la natació sincronitzada o el voleibol, repetir el mateix exercici amb els nois, practicar aquests diferents esports amb equips on els sexes estiguin barrejats.
Aquestes activitats tan sols són un exemple, hem triat les que més ens han agradat per presentar a la pràctica, cal recordar que hi ha moltes més activitats que fomenten l'empatia i les actituds no discriminatòries en els infants.
