Pràctica 1: Orientacions teòriques

Preguntes entorn al vídeo i les lectures:

2. En quines dimensions del desenvolupament es mostren més desenvolupats respecte dels seus congèneres criats en llibertat?

En el nivell cognitiu i lingüístic, perquè és capaç d’entendre el llenguatge humà, i per tant, millora la part lingüística i cognitiva.

Gràcies a la millora dels dos nivells anteriors, el Kanzi ha obtingut una millora en el desenvolupament socioafectiu, ja que aquests li han permès adonar-se’n de les coses que fa bé i les que fa malament.

En conclusió, l’adquisició d’aquests tres desenvolupaments han provocat que un bonobo (educat) estigui més desenvolupat que un bonobo que viu en llibertat.

3. Si comparem les competències d’aquest bonobos, amb les d’un infant humà, a quina edat mental humana creus que correspondrien?

Podríem comparar les capacitats d’aquests bonobos amb les d’un infant de 5-6 anys, ja que a aquesta edat els infants comencen a tenir una capacitat d’adquisició dels elements que es presenten en el vídeo o documental.

4. Creus que el desenvolupament del bonobos té un sostre? Fins on creus possible que puguin arribar en el seu desenvolupament? Per què?

Si que té un sostre el desenvolupament dels bonobos, ja que creiem que el seu nivell màxim d’adquisició es troba en el punt en què poden comprendre per complet el llenguatge humà, però no parlar-lo, més o menys com es veu en el documental.

5. Creus que la participació en activitats culturals humanes ha modificat la ment d’aquest bonobos? Raona la teva resposta.

Sí que han modificat la ment del bonobos, perquè el fet d’interrelacionar-se amb els humans, ha provocat que la seva capacitat mental augmentés, de tal manera que, han adoptat els coneixements que fins ara no havien tingut. Per tant, aquestes evolucions han permès l’adaptació dels bonobos en els costums humans.

6. Què creus que passaria amb aquests bonobos si els re-introduíssim al seu hàbitat natural?

Creiem que si els introduíssim en el seu hàbitat natural hi hauria dues possibilitats:

- En primer lloc que el desenvolupament de les noves capacitats adaptades serien trameses als seus semblants; és a dir, que al final l’espècie adoptaria aquestes capacitats.

- En segon lloc, podria passar que aquest bonobo, al treure’l del seu lloc habitual i portar-lo a un lloc que ja havia estat, però que no recorda, el podria desconcertar i provocaria un oblit de tot allò que li va ser ensenyat prèviament.

7. Creus que aquest tipus d’investigació vulnera els drets dels animals? Per què?

Sí que creiem que es vulneren els drets del animals, ja que en aquest, priven als bonobos d’estar en el seu estat natural (potser és un de cada mil, però ja s’està portant a terme aquest impediment).

Preguntes de reflexió final

• L’aprenentatge d’aquests bonobos, des de quina o quines perspectives teòriques creus que se l’han plantejat els investigadors? Raona la teva resposta.

Analitzades les diverses teories dels desenvolupament, hem arribat a la conclusió que totes estan relacionades (unes més que altres) amb l’aprenentatge del bonobos:

- Pel que fa al condicionament clàssic de Ivan Pavlov, diu que primer rebem un estímul i que després actuem efectuant una resposta que ens ha provocat aquest. L’hem relacionat en l’apartat del documental que fa referència al bonobos que demana disculpes davant la reacció prèvia de tristesa envers al gos. (Estímul – resposta).

- Pel que fa el condicionament instrumental o operant de Skinner; el qual diu que s’estableix una associació entre una conducta o resposta i les seves conseqüències, el relacionem amb el fet que el bonobos actua d’acord les indicacions de l’educador, perquè així sap que estarà content amb ell.

- Respecte l’aprenentatge vicari o observacional de Bandura, que diu que observant quelcom s’obté un resultat d’aprenentatge posterior, el podem relacionar en el moment que el documental, s’ensenya al bonobo com trencar avellanes a partir de l’observació d’un vídeo.

- D’acord amb la Psicoanàlisis de Freud, que realitza una taxonomia de la ment humana en conscient, preconscient i inconscient, creiem que pot tenir relació amb el fet que un bonobos, quan està aprenent, no és conscient d’aquell aprenentatge, però que posteriorment, quan ja és capaç de recordar-ho, podem dir, que té una consciència d’allò adquirit.

- Pel que fa a la perspectiva genètico-constructiva de Jean Piaget, la qual exposa el concepte d’esquema, la  relacionarem amb el moment en què juga a la videoconsola. El motiu és que primer de tot ha hagut de rebre un patró que posteriorment ha memoritzat i l’han portat a terme en l’instant que ho ha recordat. És per això, que haver tingut l’experiència d’haver jugat amb el joc ha assimilat els conceptes.

- Per últim, la perspectiva contextual-dialèctica de Vigotzky, que dóna especial importància amb la mediació social, i per tant, ho podem relacionar amb el moment en que el Kanzi té un acte comunicatiu amb el  bonobos i la noia.


• Després d’analitzar el vídeo de Kanzi, dóna la teva opinió sobre quin tipus de relació podem establir entre aprenentatge i desenvolupament.

Creiem que està relacionat amb la teoria de Vigotzky quan diu que el desenvolupament va a remolc de l’aprenentatge, ja que primer aprenen a través d’unes teories que els humans apliquen sobre ells, i com a conseqüència es desenvolupen havent adquirit un aprenentatge.

• Que ens aporta a l’estudi del desenvolupament humà i en el debat sobre l’herència i l’ambient l’estudi dels ximpanzés?

L’estudi ens aporta poder aprendre com afecta l’herència i l’ambient ens el ximpanzés. Si sabem que la intel•ligència es veu influenciada per l’ambient, els educadors hauran d’estimular al bonobos intel•lectualment (proporcionar jocs que els hi ajudin a desenvolupar la seva intel•ligència), mentre que si es considera que d’intel•ligència esta determinada genèticament, no es podrà fer res per canviar aquesta situació. Cal que hi hagi un 50 % de cadascuna per tal que influeixin en l’estimulació del desenvolupament dels bonobos.